10 CONTRAPUNTS PER UNA SETMANA EN PAU
1. Fugim de l’«ells-nosaltres», que provoca odi perquè demonitza. Sembla evident, però acaba entrant en la majoria de discursos. La bondat no necessita acusar per brillar en la fosca.
2. Tens algun amic que pensa completament diferent de tu? Pren-te temps per escoltar els seus arguments amb interès, sense interrompre’l. Completarà les àrees que no veus, i acabaràs més madur.
3. Tens algun amic que sent completament diferent de tu? Pregunta-li com se sent davant d’aquesta situació, i intenta tenir empatia pel sofriment que expressa. Tenir en compte el sofriment de l’altre ens estalvia fer allò que empitjoraria el conflicte.
4. Quina informació «menges»? Atreveix-te a començar una nova manera d’informar-te: tria un mitjà d’informació seriós català, i un altre de seriós espanyol, i cada dia escolta’ls tots dos. Sospita del de sempre, i mira d’aprendre alguna cosa d’aquell que mai escoltaries... Aquest esperit crític ens farà ser amos dels nostres actes i paraules, sense deixar-nos portar només per sentiments.
5. El fi no justifica els mitjans. Si el fi és una manera d’entendre el país, el mitjà mai no pot deixar excloses i ferides les persones pel camí. Busca ponts amb el qui pensa ben diferent. Sovint els polítics no ho han fet, i així de crispat està l’ambient. Qui té cura del camí no és dèbil sinó algú que s’assegura el final.
6. No humiliar. Distribuir acudits és divertit, però si denigren la dignitat de col·lectius es propaga l’enfrontament. Tampoc no ajuden les humiliacions verbals, ni fer discursos damunt de cotxes de la Guàrdia Civil (encara menys destrossar-los). Tot això dóna un missatge indigne que no uneix persones diferents ni construeix país.
7. L’absolut són les persones, no les idees ni les paperetes, que estan al servei de les persones. Si algú agredeix aquell qui no pensa com tu, protegeix-lo! Les persones no es classifiquen per les idees, totes tenen igual dignitat. Al final, el teu gest canviarà el cor de la gent.
8. Què em crispa més i per què? Només mantindrà la serenitat qui és capaç d’entrenar-se per tal que els propis sentiments no el controlin. Si ets cristià, prega-ho (Romans 12,21!); i si no, medita-ho.
9. Quines accions podria fer per tocar el cor del qui no pensa com jo? La millor no violència busca desarmar amb fets generosos, ni que sigui en resposta a una injustícia que m’han fet. Regalar clavells anava en aquesta direcció.
10. Estar disposats a rebre injustícia. El contrari és rebotar la injustícia en venjança, i així l’espiral empitjora. Qui té la maduresa per rebre cops i no tornar-los (la pau és el camí, segons Gandhi), està avançant el final del conflicte.
L'Agulla
Butlletí de reflexió i diàleg
Número 104
Setembre del 2017
